Some day

No quisiera verte así..

aunque quieras disimularlo.

Si es que tan triste estás, ¿para qué quieres callarlo?

Chiquitita dímelo tú, en mi hombro aquí llorando.

Nothing else.

Helena.

La compañia de unas farolas

Fred. Aire. Últimes gotes de pluja. El so de les onades.

-Te’n recordes?

-Cada dia.

-Jo em pensava que te’n havies oblidat…

-Mai. Ho tornaria a repetir cada moment.

-Fes-ho.

I la seva mà va tornar a acariciar la seva cara com ho havia fet aquella nit de feia dos anys i els seus llavis van retrobar-se, suaus, tendres, com aquella vegada sota les elegants faroles del passeig marítim, amb tendresa, amb delicadesa, amb amor… com aquella nit.

Una música de piano li va fer obrir els ulls. Relaxadament, amb pau. Necessitava aquell somni, el necessitava per seguir endevant, per afrontar el dia amb un somriure, de maquillatge, si, pero al cap i a la fi, un somriure.

Helena.

Aire lliure!

http://www.youtube.com/watch?v=WZ3Mub3MEBw

M'encanta!

Avui ha sigut un dia molt i molt cansat...
Fa dia d'estar-se a casa acurrucada al sofà o al llit amb la manta, escoltan música, mirant la tele o veient un capítol de bones (: i que no falti el capuccino! o el ferrero rocher que per fii *_* ja han tornat!
Però no.. fins a les 12 o així dubto que pugui descansar de veritat.. vull dormirrr mésssssss!

L'única cosa bona d'avui.. hi ha persones que quan les arribes a conèixer et fascinen, altres, tu ja tenies una idea negativa i ara que encara les coneixes més.. aquella idea cada vegada es va confirmant més.

Ale :) a disfrutar de l'aire lliure!

Helenaa!

Florecillas

Esperando a que algun día le regalasen una flor con amor.

Hoy ha sido un día tranquilo, sin prisas, relajante. 

Cargando pilas para mañana.. una semanita bonita me espera.. vv'

Helena. 

Una porta que et porta cap als somnis...

NOMÉS TINC UNA PARAULA: INCREIBLE. 

·FNAC L'ILLA DIAGONAL BARCELONA. 19:30 ACÚSTIC LA PORTA DELS SOMNIS :)·

El primer concert d'aquest grup tan fresc, sencill, agradable, proper, espontàni... i un munt d'adjectius més. Sencillament m'han enamorat. El que poden arribar a fer dues guitarres acústiques i una veu especial i preciosa.

He tornat a reviure sensaciones de la primera vegada. La primera vegada que veus a algú que admires, que t'agrada. Em ve de gust redactar una espécie de crònica, fa masses mesos que no n'escric una i avui em ve de gust.

 Després de 25 minuts de bus, 40 de tren i 10 de metro he arribat a la Diagonal. Més no em pot encantar. Es infinita, edificis que toquen el cel, llums, trànsit, gent i més gent, passejant, estresada, amb moto, amb el tramvía, amb el bus, amb bici... Gent de la NO working class que no té dinero cash i se'n va a comprar a totes les botigues de la Diagonal on només mirant l'aparador ja t'avisa que només pots mirar. Et cau la baba.

He arribat a l'ILLA, corrents cap al FNAC a comprar-me l'esperat disc "Aire LLiure", toma l'havien posat d'oferta! Vaya putadota per ells.. acaba de sortir i ja rebaixen el preu, carai tu.. així si que tindran uns bons beneficis. M'he dirigit cap al Fòrum de l'FNAC a mirar quan s'obrien portes. Estaven fent proves de so, encara no es podia entrar. Mentre feia el pato mareo per la cafeteria de cop, de cara, em trobo amb la Virgína, la Gran Virgi! It's impossible! NOOOOO! era ella, jo tota flipadota: es ella! es ella! es ella! es ella! wiiiiiiii *_* si era ella. Se m'ha fet extrany trobarme-la i que no em coneixes.. i jo pensant: burricota, com vols que et reconeixi si no us heu vist en la vida.

Aii.. que ben acostumada em té aquells cinc orejudos. Després del meu estat de shock he anat a fer una mica la maruja i cateta per l'Illa. Impresionant. El centre comercial més preciós que he vist. Awwwwwwwwww ho compraries tottttttttttttt! It's another world :) Després de comprar el berenar, haig de menjar encara que tingui nervis.. sinó encara em pot pillar un xungu d'aquells que et quedes grogui i et perds tot el concert. Quina gràcia tu. A mi no me'n fa. A mi tampoc. I doncs? No, no fa gràcia. Després quan encara faltava mitja hora perquè comencés no m'he pogut aguantar més i correntttts cap a la sala. Yujuuuu! Segona fila :) Si, hi havia lloc a la primera, pero 1. Arribar i trobar-te la meva cara de flipada, emocionada i que no coneixes de res no es molt agradable. 2. El tio del costat.. feia pudureta, Perdoneu però algu ho havia dir! Totaaaaaaaal, que després de una mitja hora plena de nervis, han arribat! I jo he mort! Ella.. spectacular! No coneixia la seva faceta de humorista/monòloga... totes les presentacions de cada canço han sigut ingenioses, divertides i ens han arrencat un somriure. A alguns més que els altres... perqué algunes persones ens poden deixar en estat tonto? ni idea. El concert ha sigut... deliciós! Un acústic proper al públic, senzill, amb mirades, amb somriures.. no ho sé, molt especial. Al acabarse... tachan tachan! sisi, firma i fotos amb ells! Si ja els adorava a partir d'ara encara més! Ella: la tia més maja i personatge i divertida que et pots trobar. No em coneixia de res.. i m'ha tractat com si fos la seva amiga. Mare meva.. se li enva molt la pinça i això.. es genial. M'ha firmat el disc, hem parlat del concert, dels pròxims concerts, hem rigut amb la foto: Helena, hem quedat lletges. Segona foto: Helena, tu guapa, jo lletja, no tinc remei. Lo important es la foto no? mentre fotia cares rares. Una ganyota que a mi m'han arrencat somriures com feia dies que ningú me'n arrencava. Gràcies. Gràcies perquè després t'has enrecordat del meu nom, gràcies per la despedida tan macota :) Si esque.. sou una Oreja de Van Gogh dos... i això ja és molt!
M'HEU ENCANTAT.

La dedicatòria: "Moltes gràcies pel teu somriure, Helena! Un petonàs!"

A part de la del meu Xabi San Martín, aquesta és la dedicatoria més maca que m'han escrit.

I ara un trosset del primer single :) En directe.. es dolça, suau, et transporta el triple o el quàdruple!

LLIURE, S'OMPLE EL DIA D'AIRE LLIURE

XIULA ENTRE SOMRIURES, LLIURE

TANCA ELS ULLS MENTRE ET PENTINA

LA LLUM DEL MÉS BLAU HORITZÓ.

Hoy he cumplido otro de mis sueños :) 

Helenaaaaaaaaaaaa!

¡Que gran invento!

¡Gracias por existir Capuccino-Nescafe!
Él es mi aliado para luchar contra Morfeo... muahahaha! Mañana, concretamente a las 14:45 habrá terminado todo. Por fin un poco de paz y descanso durante 4 días!
Que semana más odiosa...
Me voy, mi querida revolución francesa y mi querido Napoleón me están esperando en la cama... no les voy a hacer un feo ;)


Mañana, aparte de nostálgico, me espera un día chachi :) Voy a ver y a conocer a La Puerta de Los Sueños en directo, son especiales y majetes :)

Petonets!

Helennnn.

Tarde kitkatera

5 de Noviembre, un día para recordar.

Siempre me he preguntado una cosa, ¿por qué la gente que nos importa desaparece de nuestra vida? ¿ Por qué se bajan del tren? ¿Por qué? Porque la vida es muy bonita, pero también injusta.

Hoy mi vida ha cambiado, he tenido que tomar una decisión díficil, pensando en las consecuencias. Y he tenido que aguantar otra decisión que no me gusta nada.

Renunciar. Odio este verbo, pero hoy es el más presente. 

Me siento orgullosa, me ha costado mucho decidirme, pero lo he hecho, he hecho lo correcto.

Aunque me duela horrores... y tenga unas ganas de llorar tremendas. Total, mi corazón parece que se ha vuelto irreversible, sólo lo parece.

Y ahora, resignadamente, sólo puedo dar las gracias. Gracias. Gracias. Gracias de corazón. Por todo eso que yo ya se.

Que díficil es renunciar a lo que más te gusta. Ni yo me lo creo.

7 meses menos un día menos tres horas y media.

Que fácil es cambiar el significado de las cosas, ahora un KIT KAT ya no es un KIT KAT normal.

Besitos salados,

Elena.